Com controlar el temps d’exposició de la màquina de pel·lícula dental

Tant intraoral com panoràmicMàquines de rajos XTeniu els següents controls del factor d’exposició: milímetres (MA), Kilovolts (KVP) i temps. La diferència principal entre les dues màquines és el control dels paràmetres d’exposició. Normalment, els dispositius de raigs X intraorals solen tenir controls fixats de MA i KVP, mentre que l’exposició és variada ajustant el calendari de projeccions intraorals específiques. L’exposició de la unitat de raigs X panoràmica està controlada ajustant els paràmetres complementaris; El temps d’exposició es fixa, mentre que el KVP i la MA s’ajusten segons la mida, l’alçada i la densitat òssia del pacient. Si bé el principi d’operació és el mateix, el format del tauler de control d’exposició és més complex.
Milliampere (MA) Control: regula les fonts d’alimentació de baixa tensió ajustant la quantitat d’electrons que flueixen en un circuit. El canvi de configuració de MA afecta el nombre de raigs X produïts i la densitat o la foscor de la imatge. Canviar significativament la densitat d’imatge requereix una diferència del 20%.
Control de Kilovolt (KVP): regula els circuits d’alta tensió ajustant la diferència de potencial entre els elèctrodes. El canvi de configuració de KV pot afectar la qualitat o la penetració dels raigs X produïts i les diferències en el contrast o la densitat de la imatge. Per canviar significativament la densitat de la imatge, cal una diferència del 5%.
Control de sincronització: regula el temps en què els electrons són alliberats del càtode. Canviar la configuració del temps afecta el nombre de raigs X i la densitat o la foscor de la imatge en la radiografia intraoral. El temps d’exposició a la imatge panoràmica es fixa per a una unitat específica i la longitud de tot el període d’exposició és d’entre 16 i 20 segons.
El control automàtic d’exposició (AEC) és una característica d’algun panoràmicMàquines de rajos XAixò mesura la quantitat de radiació que arriba al receptor d’imatges i acaba un preestabliment quan el receptor rep la intensitat de radiació necessària per produir una exposició a la imatge diagnòstica acceptable. L’AEC s’utilitza per ajustar la quantitat de radiació lliurada al pacient i per optimitzar el contrast i la densitat d’imatges.